viernes, 6 de noviembre de 2009

Després de mesos sense escriure res...

Argestues (Alt Urgell)

... He decidit publicar novament alguna cosa, una no sempre es troba bé per a escriure o simplement no troba el moment oportú per a fer-ho.
En els darrers mesos reconec que la meva vida ha donat un gir de 360º, que moltes coses han canviat, i els daltabaixos emocionals són constants ja que les notícies bones i dolentes apareixen constantment i inesperadament. La gent que realment m'importa m'ha demostrat que està allà amb mi, seguint amb la lluita, i la que no directament jo mateixa els he ajudat a que trobessin el camí de sortida de la meva vida.
És cert que sovint em pregunto perquè m'ha tocat a mi la desgràcia de patir aquesta malaltia, que sento ràbia per dins de tot plegat, etc. Però tot això és una cosa que em quedo per mi, únicament per mi, i que en cap moment desencadeno la meva ira en atacs als altres. El meu malestar en baixades anímiques que com ja sabreu tenim tots els pacients no l'han de pagar els altres. Tot aquest malestar i ràbia són una petita pedra en el camí en comparació a tots els bons moments que estic visquen gràcies a l'ajuda de família i amics ben diferents entre ells.
Des del meu últim escrit han succeït una sèrie d'esdeveniments importantíssims i de gran ajuda per mi. He recuperat l'estima d'una àvia que pensava ja no poder recuperar degut a diverses circumstàncies que queden a nivell privat, i m'he adonat, encara que soni lleig dir-ho així, de l'apreci i estima que em tenen molts amics, cada dia m'ho demostren més. Alhora he pogut gaudir amb més o menys glòria del meu aniversari el 6 de setembre fora de l'hospital, sempre pensant en que l'any següent ho podré celebrar com cal.
I d'altra banda també he gaudit d'un viatge curt però intens a terres “galegas”, d'on és la meva àvia, i d'un altre viatge a una casa rural a Argestues (Alt Urgell), relax... Si tot això ho he fet estant malalta, que podré fer quan estigui bé? Tot el que em proposi.
Realment, tot i que el procés de tractament cada vegada se'm està fent més llarg i anguniós, sé que cada vegada la sortida està més a prop. Malgrat això, sempre et queden dubtes, i més quan veus que cada vegada surten més traves pel camí o inconvenients que en un principi no els tenies o no els veies. He patit una pujada de sucre degut al tractament amb corticoides per la qual cosa m'he d'estar medicant com si fos diabètica, també he tingut una inflamació important del fetge com a conseqüència de la Vincristina i la L-ASA (dues de les quimios que entren en grans dosis en el meu protocol). Però tot i així, sóc feliç sabent que tampoc em puc queixar de la meva situació com a pacient i que a més, d'aquí res això haurà passat.
Les meves hores a l'hospital se'm fan eternes però aprofito el temps recuperant aficions que tenia oblidades i que ara m'han cridat novament l'atenció. Em dedico a dibuixar paisatges, pintar figures de guix, recuperar velles fotografies dels anys 30, 40.... ordenant-les en àlbums i recopilant informació familiar, etc. I a tot això li he d'afegir que quan estic a casa he recuperat la meva afició a la música, i he baixat de les golfes el meu antic piano i m'he comprat una nova guitarra, intentant així fer memòria i partint de la base que en teoria ja tenia. Com veieu, intento ocupar al màxim les estones que estic “sola”, que en veritat són poques, ja que els he de compaginar amb les nombroses visites d'amics i familiars que com ja he dit, no em deixen en cap moment. Sobretot els meus pares i germà petit que passen el màxim de temps possible al meu costat, encara que jo necessiti moments per estar sola, pensar, reflexionar... i fer tot això que ja us he explicat (sempre he necessitat temps per mi).
Explicaria moltes altres coses, anècdotes d'aquests dies tot i la meva avorrida vida hospitalària, i faria moltes reflexions sobre certs temes que m'afecten plenament, però ho deixaré per un altre moment.
Una abraçada molt forta a tots, i ànims a tots!

Per cert! Estic realitzant una campanya que està obtenint força bon resultat per captar donants de medul·la òssia. Ja us informaré de la meva tasca com a difusora del missatge :) i us intentaré posar al dia del tema.

1 comentario:

  1. M'alegra moltíssim que tornis a escriure, ja et trobavem a faltar eh?
    Que bonic el viatge a Galícia oi? Jo ho vaig passar molt bé quan hi vaig anar.
    Molts petonets

    ResponderEliminar