martes, 29 de diciembre de 2009

TOT GUANYAT, TOT PER GUANYAR

Tot va començar un 6 de maig de 2009, de fet, molt abans, i si la VIDA és un munt de coincidències, és clar que la meva, la meva VIDA, n'és un seguit amb el meu BARÇA.
Aquell 6 de maig vaig tenir la immensa sort de ser allà, a Stamford Bridge, allà on va començar aquest somni blaugrana i alhora, el meu malson, la LEUCÈMIA.
Tothom pensava que perdríem, que tot s'havia acabat, però en un acte de fe, voluntat, persistència, de no defallir mai, de voler vèncer... va ser el que va permetre a Andrés Iniesta, DON ANDRÉS, marcar aquell magnífic gol del qual puc dir amb orgull que vaig ser com a mínim una mica partícip al estar darrera la porteria empenyent amb tot el meu cor.
Allà va començar un cicle: 6 títols per endavant pel Barça, i 8 cicles de quimioteràpia per a mi.
I casualitat de la VIDA, el cercle es va tancar aquest 19 de desembre, just el dia en que el Barça guanyà la seva sisena copa. Aquell mateix dia jo vaig acabar el meu bloc de quimioteràpia, i alhora em vaig sentir guanyadora, guanyadora de la meva 1ª batalla a la LEUCÈMIA.
“TOT GUANYAT TOT PER GUANYAR”, reflectien les samarretes commemoratives que lluïen els jugadors, i quanta raó en aquestes paraules.
Què vindrà ara? Ningú ho sap, però és segur que amb aquesta força, aquests jugadors, i amb aquest entrenador, TOT és possible. El mateix que jo, amb aquesta família, aquest equip de metges, i aquests amics, ni la LEUCÈMIA ni res podrà amb mi. El 19/12/2009 és la culminació d'un treball en conjunt. Quan el Pep va plorar, el meu pare també ho va fer, i com sàviament va dir l'entrenador: “Aquestes coses passen, és el que hi ha.”
El cercle es va tancar amb un gol fet amb el cor, un cor que es podria posar en el blog de la Fundació. Quan Messi va marcar, tot un seguit de records em van passar pel cap. En els últims 7 mesos han passat moltes coses en la meva vida, emocions, tensions, pors i fins i tot, una mena de bogeria passatgera. La leucèmia me les ha fet passar de tots colors, fins i tot, em va voler robar les meves senyes d'identitat, l'alegria, el somriure, però més tard o més d'hora la promesa que va llençar el meu pare aquell mes de maig s'ha acabat complint, la promesa que tots junts venceríem aquesta malaltia, la LEUCÈMIA.
No és una manera de dir les coses, és una manera de fer-les, de VIURE, i al final, entre tots, hem acabat tancant el cercle, com a mínim de moment. És per això que gaudirem d'aquests nadals com cap, pel que representa i sobretot, per la fi d'aquell patiment insofrible amb que hem conviscut aquests darrers 8 mesos.
Amb tot això vull dir:
Gràcies, pares, per no haver-me deixat dubtar ni un moment de la meva recuperació i fer de les meves estades a l'hospital un estil de viure.
Gràcies, Barça, per guanyar jugant i no jugar només per guanyar.
Gràcies, pares, per convertir cada cicle de quimio en una petita victòria, en el discurs més bell mai sentit.
Gràcies, Barça, per permetre que l'afició culer visqui en plena crisi, possiblement, el nadal més feliç de la seva VIDA.
Gràcies, pares, per ensenyar-me que un sol no és ningú i que tots junts, metges, familiars i amics, són un equip pràcticament invencible.
I SOBRETOT:
- Gràcies, per poder VIURE sabent que el futbol només és futbol, un esport apassionant però que lògicament, hi han victòries molt més satisfactòries a la vida.

4 comentarios:

  1. Mañana, o cuando tenga un hueco, lo traduciré para que no haya problemas para entenderlo.

    FELICES FIESTAS! ;)

    ResponderEliminar
  2. Mi niña, acabo de copiar el texto y ponerlo traducirlo... ponlo también en español porque dice mucho de ti.

    Es muy bonito... y ya sabes que formo parte de tu equipo; y vamos a ganar jugando.

    Un fuerte abrazo mi niña.

    ResponderEliminar
  3. Ari! que emocionada me siento de leerte,yo soy culé desde hace dos años,y cuando conocí a Barça (y me encantó )no estaba en su mejor momento,cada triunfo me ha hecho muy feliz,y no olvido la frase de mi amigo Pumuky porque el me contagió esa pasión por el barça y me dijo que al equipo se lo quiere en verdes y maduras,ni tampoco cuando Josep me puso el himno del barça cantado por Serrat!!!! y me enamoré de este equipo,me llené de ganas de verlos ganar,veía los videos de otra épocas y me decía,"un día quiero verlos ganar así,el himno del barça hasta mi hija de 5 años lo sabe de memoria porque llevo al barça en el corazón y ha sido un gusto ver como nuestro equipo a enfrentado todo y ha ganado tanto!
    Ahora debo decirte que al leerte y ver como tu equipo familiar,de medicos,de amigos,de enfermeras etc,ha ganado una a una cada batalla,pues me siento tan dichosa como cuando gana mi querido barça!!!!!
    Tu desde el primer día que te leí me transmites fuerza y amor,y eso que siento se que no es tuyo solo,tu papá,tu mamá,tu hermanito y todos han formado el mejor equipo,este circulo se cerró,lo que vendrá no sé como será pero estoy segura de que sea lo que sea tu tendrás la fuerza,el apoyo y el amor necesarios para enfrentarlos,todos ustedes son unos campeones!!!!!!!!!
    que 2010 sea tu año Ari!!!!!!!

    ResponderEliminar
  4. Ets fantàstica Ariadna. Quina forma tan bonica de comparar una cosa amb l'altra. Jo fins a ara tenia la meva alineació preferida, El Barça de les Cinc Copes: Ramallets, Seguer, Biosca, Segarra,­ Flotats i Bosch; Basora, Cesar, Kubala, Moreno i Manchón.

    Ara ja tinc dos. De totes maneres hi ha una cosa que canviarà: Un dia o un altre el Barça no podrà guanyar tants títols i no obstant això , tu si que els seguiràs guanyant.
    Et desitjo que tinguis un feliç any al costat de la teva família i amics.
    Un petó molt gran.

    El teu correu no puc obrir-lo. Si hagués pogut t'enviaría fotos del Barça.

    ResponderEliminar